A IPv6, les adreces són generalment més llargues que a IPv4, ja que consten de 128 bits, representats com a vuit grups de quatre dígits hexadecimals. Per facilitar-ne el maneig i millorar la llegibilitat, hi ha regles específiques que permeten minimitzar la representació d'aquestes adreces quan contenen zeros.

T'expliquem com es poden simplificar:

1. Omissió de zeros a l'esquerra

• En qualsevol seqüència de números dins d'una adreça IPv6, els zeros a l'esquerra de cada grup (bloc de quatre dígits) poden ser omesos. Per exemple:
  
  • 2001:0db8:0000:0000:0000:ff00:0042:8329 es pot escriure com 2001:db8:0:0:0:ff00:42:8329.
    

2. Contracció de blocs de zeros

• Si una adreça IPv6 conté un o més blocs consecutius de només zeros, aquests blocs poden ser reemplaçats per dos punts :: (doble còlon). Això només es pot fer una vegada a la direcció per evitar ambigüitat. Per exemple:
  
  • 2001:0db8:0000:0000:0000:ff00:0042:8329 pot simplificar-se a 2001:db8::ff00:42:8329.
  • 2001:0db8:0000:0000:0000:0000:0000:0001 pot simplificar-se a 2001:db8::1.
  • 2001:0db8:0000:0000:0000:0000:0000:0000 pot simplificar-se a 2001:db8::.
    

3. Combinació de les dues tècniques

• Podeu combinar l'omissió de zeros a l'esquerra i la contracció de blocs per obtenir una representació encara més simplificada. Per exemple:
  
  • 2001:0db8:0000:0000:0000:ff00:0042:0000 es pot escriure com 2001:db8::ff00:42:0.

Aquestes simplificacions són especialment útils per fer les adreces IPv6 més manejables a la configuració de xarxes, a la documentació, i quan es comuniquen entre personal tècnic.

A més, els dispositius i les aplicacions de programari que treballen amb IPv6 automàticament interpreten i expandeixen aquestes adreces a la seva forma completa quan és necessari per a processament o encaminament.