Subnetting i VLSM (Variable Length Subnet Mask) són conceptes utilitzats en la gestió de xarxes IP per dividir una xarxa més gran en xarxes més petites (sobrexes) per millorar l'eficiència i seguretat de l'adreçament IP. Tot i que tots dos conceptes estan relacionats amb la creació de subxarxes, difereixen en el seu enfocament i flexibilitat.

Subxarxes

El subnetting és el procés de dividir una xarxa en dues o més xarxes més petites. Es canvia la màscara de subxarxa per defecte per augmentar el nombre de bits utilitzats per a la part de la xarxa de l'adreça IP, cosa que alhora redueix el nombre de bits disponibles per als hosts. El subnetting es pot fer utilitzant una màscara de subxarxa de longitud fixa, el que significa que totes les subxarxes creades tindran la mateixa mida, o nombre d'adreces IP disponibles.

• Propòsit: Millorar l'organització, la seguretat i l'eficiència de l'ús de les adreces IP en reduir la mida dels dominis de broadcast i limitar el malbaratament d'adreces IP.
• limitació: Amb el subnetting tradicional, totes les subxarxes tenen la mateixa mida, el que pot portar a la ineficiència en l'assignació d'adreces si les subxarxes varien en mida en termes de hosts requerits.

VLSM (Variable Length Subnet Mask)

VLSM és una tècnica que permet utilitzar més d'una màscara de subxarxa dins de la mateixa xarxa o subxarxa. Amb VLSM, pots crear subxarxes de diferents mides adaptades específicament a la quantitat de hosts necessaris a cada subxarxa. Això s'aconsegueix utilitzant màscares de subxarxa de longitud variable, cosa que permet una assignació més eficient d'adreces IP i redueix el malbaratament.

• Propòsit: Maximitzar l'eficiència en l'ús d'adreces IP en permetre subxarxes de diferents mides dins de la mateixa xarxa.
• avantatge: VLSM pot resultar en una utilització d'adreces IP molt més eficient, especialment en xarxes complexes amb requeriments variats de mida de subxarxa.

Comparació i Ús

• Subxarxes: És el concepte general de dividir xarxes. És essencial en qualsevol disseny de xarxa per crear segments lògics dins duna xarxa.
• VLSM: És una tècnica avançada de subnetting. Requereix l'ús d'encaminament dinàmic que suporti VLSM, com ara OSPF, EIGRP, o RIP versió 2.

En resum, mentre que el subnetting proporciona la base per dividir una xarxa en subxarxes més petites, VLSM porta això un pas més enllà en permetre subxarxes de diverses mides, cosa que millora l'eficiència en l'assignació d'adreces IP. VLSM és especialment útil en xarxes grans i complexes on les necessitats d'adreces IP varien significativament d'una subxarxa a una altra.