Els nivells de senyal òptims per a dispositius Client de Premissa (CPE) i Punts d'Accés (AP) en una xarxa sense fils poden variar depenent de diversos factors, inclosos els estàndards de tecnologia sense fils utilitzats (per exemple, Wi-Fi, LTE), el entorn operatiu, i els requeriments específics de rendiment de la xarxa.

Tot i això, hi ha algunes pautes generals que es poden seguir per assegurar una bona qualitat de connexió:

Per a Xarxes Wi-Fi:

• Nivell de senyal òptim:
  • Per a APs i CPEs: Idealment, voldràs que el senyal estigui entre -50 dBm i -60 dBm per obtenir el millor rendiment i la màxima velocitat de dades. Aquesta és considerada un senyal “excel·lent”.
• Nivell de senyal acceptable:
  • Per a activitats de baixa demanda (navegació web, correus electrònics): -70 dBm pot ser suficient.
  • Per a activitats d'alta demanda (streaming de vídeo HD, jocs en línia): És recomanable tenir un senyal més fort, preferiblement superior a -65 dBm.
• Nivell de senyal feble:
  • Senyals més febles que -70 dBm poden resultar en connexions inestables, velocitats de dades reduïdes i possibles desconnexions. A -80 dBm o menys, és probable que la qualitat de servei sigui pobra i les connexions siguin intermitents o no funcionals.

Per a Connexions de Banda Ampla Sense fil (per exemple, en enllaços punt a punt):

• Nivell de senyal òptim:
  • Per a enllaços punt a punt, especialment en tecnologies com WiMax, LTE fix, o enllaços Wi-Fi de llarg abast, els nivells de senyal poden variar encara més. Normalment, buscaries un senyal entre -50 dBm i -60 dBm, semblant a les xarxes Wi-Fi, però amb enfocament a l'estabilitat de la connexió a llarga distància.
• SNR (Relació Senyal-Soroll):
  • A més del nivell de senyal, el SNR és un indicador crucial de la qualitat de la connexió. Un SNR de 20 dB o més és excel·lent, mentre que un SNR de 10 dB a 20 dB és bo. Menys de 10 dB poden resultar en un rendiment de xarxa reduït i una connexió inestable.

Recomanacions generals:

• Planificació i proves:
  • És important fer una planificació adequada del lloc i proves de cobertura per optimitzar la col·locació d'APs i CPEs, maximitzant així la qualitat del senyal i el rendiment de la xarxa.
• Eines de diagnòstic:
  • Utilitza eines de programari per monitoritzar i diagnosticar la força del senyal i l'SNR en temps real, cosa que et permet ajustar la configuració i la col·locació de l'equip segons calgui.
• Consideracions ambientals:
  • Tingueu en compte l'entorn operatiu, ja que obstacles físics, interferències d'altres senyals sense fil i la distància entre el CPE i l'AP poden afectar significativament el nivell de senyal i la qualitat de la connexió.

Aquests valors són guies generals i poden variar segons les especificacions tècniques dels dispositius, l'entorn de desplegament i els objectius específics de la xarxa.

És important consultar la documentació tècnica del fabricant i fer proves a l'entorn d'implementació per determinar els nivells de senyal òptims en casos específics.