No, de fet a IPv6 als routers se li treu feina com per exemple els routers ja no realitzen fragmentació (la fragmentació només ho fan els host orígens), també realitzen el treball d'enviament i reenviament de paquets molt més ràpid.

L'encaminament IPv6 introdueix diversos canvis en comparació d'IPv4, incloent una mida de capçalera més gran a causa de les adreces de 128 bits i una estructura simplificada de capçalera.

A primera vista, es podria pensar que l'augment en la mida de la capçalera i les adreces més llargues podrien conduir a un processament més gran per part dels encaminadors i, possiblement, a un augment en el consum de recursos.

Tot i això, la realitat és més complexa i varia depenent de diversos factors:

Simplificació de l'encapçalament

IPv6 va ser dissenyat per optimitzar el processament de paquets. La seva capçalera té un format fix de 40 bytes, més simplificat en comparació amb IPv4. Algunes de les raons per les quals IPv6 pot ser més eficient des del punt de vista del processament inclouen:

• Capçalera de mida fixa: Facilita el processament pels routers perquè el camp de la capçalera no canvia de mida, a diferència d'IPv4, on les capçaleres poden variar a causa de les opcions de la capçalera.
• Eliminació de la fragmentació a l'origen: IPv6 delega la responsabilitat de la fragmentació a l'emissor, cosa que significa que els encaminadors intermedis no necessiten gestionar la fragmentació de paquets, reduint la seva càrrega de treball.
• Menys camps a processar: IPv6 ha eliminat camps que requerien càlculs, com el checksum de la capçalera, que ara són innecessaris o es fan en capes superiors.

Impacte al maquinari de xarxa

• Maquinari modern: Els routers moderns estan dissenyats per manejar IPv6 de manera eficient, amb maquinari que pot processar paquets IPv6 a velocitats molt altes, sovint al maquinari mateix (processament a nivell d'ASIC), minimitzant l'impacte en el consum de recursos.
• Dependència del disseny i la implementació: L'impacte en el rendiment també depèn de com s'ha implementat IPv6 al maquinari i programari del dispositiu. Els dispositius més antics podrien experimentar més sobrecàrrega en processar IPv6 a causa de limitacions en la capacitat de processament i disseny.

Consum de Recursos

• Càrrega sobre CPU de programari: En encaminadors que depenen més del processament per programari per a l'encaminament de paquets, IPv6 podria teòricament augmentar la càrrega a causa de les seves adreces més extenses i la necessitat de manejar un nombre més gran de taules d'encaminament i entrades. Tot i això, aquest impacte és cada vegada menor amb l'avenç de la tecnologia i l'optimització del programari d'encaminament.
• memòria: La necessitat d'emmagatzemar taules d'encaminament més grans per a IPv6 pot augmentar l'ús de memòria en alguns dispositius. Tot i això, l'eficiència en el disseny d'algorismes d'encaminament i les millores en la capacitat de memòria han mitigat aquest potencial impacte.

En resum, encara que IPv6 introdueix adreces més llargues i potencialment més grans taules d'encaminament, les millores en el disseny del protocol i l'avenç al maquinari de xarxa han minimitzat l'impacte en el processament dels encaminadors i el consum de recursos.

La transició a IPv6 és fonamental per al futur de la Internet, assegurant la seva capacitat de creixement i leficiència en la comunicació de dades a llarg termini.