A IPv6, el concepte d'obrir ports és diferent comparat amb IPv4, principalment a causa de l'eliminació de la necessitat de NAT (Network Address Translation).

A IPv4, la NAT s'usa comunament per permetre que múltiples dispositius comparteixin una adreça IP pública, i obrir ports és essencial per dirigir el trànsit entrant als dispositius correctes dins d'una xarxa privada.

Amb IPv6, cada dispositiu pot tenir la vostra pròpia adreça IP pública a causa de l'àmplia disponibilitat d'adreces. Això vol dir que, teòricament, no cal NAT i cada dispositiu és directament accessible des de l'exterior.

No obstant això, obrir ports en el sentit de permetre certs tipus de trànsit a través del tallafoc continua sent necessari.

A la pràctica, per configurar càmeres, servidors o altres serveis en una xarxa IPv6, hauràs de:

1. Assignar adreces IPv6 estàtiques o permanentment assignades els dispositius que necessiten ser accessibles des de l'exterior.
2. Configurar les regles del tallafocs per permetre el trànsit entrant cap a les adreces IPv6 específiques i els ports que utilitzen els serveis en aquests dispositius.

Tot i que el procés difereix tècnicament del “port forwarding” tradicional sota NAT a IPv4, la necessitat de gestionar l'accés a través d'un tallafocs continua sent un requisit essencial en xarxes IPv6 per mantenir la seguretat i la direcció correcta del trànsit.

Això inclou especificar quins ports i protocols poden rebre connexions des d'Internet als dispositius específics.