La diferència fonamental entre l'adreçament en IPv4 i IPv6 rau en la seva mida i com s'assignen les adreces a cada host.

Mentre que IPv4 utilitza adreces de 32 bits, cosa que limita l'espai d'adreces a aproximadament 4.3 mil milions d'adreces úniques, IPv6 utilitza adreces de 128 bits, oferint un espai pràcticament il·limitat per a adreces úniques.

Aquesta expansió a l'espai d'adreces permet una assignació d'adreces més granular, flexible i eficient. Vegem com es diferencien els mètodes d'assignació d'adreces a l'IPv6:

Estructura de la Direcció IPv6

Una adreça IPv6 es compon de 128 bits, típicament representats com a 8 grups de 4 dígits hexadecimals. Aquesta estructura permet una gran quantitat d'adreces úniques, suficient per assignar bilions d'adreces a cada gra de sorra a la Terra.

Adreces Úniques Locals (ULAs)

En un entorn de xarxa privat, IPv6 utilitza les Adreces Úniques Locals (Unique Local Addresses, ULAs) que són anàlogues a les adreces privades a IPv4 (com les adreces que comencen amb 192.168., 10., i 172.16. a 172.31.). Les ULAs a IPv6 estan dissenyades per ser usades internament dins de xarxes privades i no són ruteables a Internet. Ofereixen un ampli espai d'adreces per assignar dispositius sense risc de conflicte d'adreces a nivell global.

Autoconfiguració Sense Estat (SLAAC)

IPv6 introdueix l'Autoconfiguració Sense Estat d'Adreces a Enllaços Locals (Stateless Address AutoConfiguration, SLAAC), que permet als dispositius en una xarxa obtenir automàticament adreces úniques sense necessitat d'un servidor DHCP. Cada dispositiu genera la seva pròpia adreça utilitzant el prefix de xarxa proporcionat pel router i el seu propi identificador, usualment derivat de la direcció MAC del dispositiu. Això garanteix que cada host en una xarxa tingui una adreça única.

Autoconfiguració amb Estat

A través de DHCPv6, IPv6 també suporta l'autoconfiguració amb estat, semblant a DHCP a IPv4, on un servidor DHCP assigna adreces específiques a dispositius en una xarxa. Això és útil per a administradors de xarxa que necessiten control sobre les adreces IP assignades.

Espai de Direccions Enorme

La quantitat massiva d'adreces disponibles a IPv6 elimina la necessitat de tècniques com NAT (Traducció de Direccions de Xarxa), permetent que cada dispositiu tingui una adreça única globalment, cosa que simplifica les configuracions de xarxa i millora la seguretat i l'eficiència de la xarxa .

En resum, l'assignació d'adreces a IPv6 es diferencia d'IPv4 en la seva capacitat per proporcionar una quantitat gairebé il·limitada d'adreces úniques directament als dispositius, permetent l'autoconfiguració dels hosts, reduint la necessitat d'administració d'adreces i simplificant significativament l'arquitectura de xarxa global.