IPv6 no utilitza el mateix sistema de classes d'adreces que es troba a IPv4, conegut com a adreçament basat en classes (classes A, B, C, D i E).

Aquest esquema va ser reemplaçat a IPv4 per l'encaminament CIDR (Classless Inter-Domain Routing) als anys 90 per millorar l'eficiència en l'assignació d'adreces i està completament absent a IPv6 des del seu disseny.

Direccionament a IPv6:

1. Estructura de Direccions: IPv6 utilitza adreces de 128 bits, cosa que permet un espai d'adreces molt més gran que IPv4. Aquest espai massiu d'adreces permet una flexibilitat considerable en l'assignació i el maneig d'adreces sense necessitat d'un sistema de classes.

2. Tipus de Adreces IPv6: En lloc de classes, IPv6 té diversos tipus d'adreces definits per a diferents propòsits, cadascun amb el seu propi prefix que indica la funció. Alguns dels tipus més comuns inclouen:

• Adreces Unicast: Són utilitzades per a la comunicació un-a-un. Inclouen:
  • Unicast Global: Similar a les adreces públiques a IPv4, són úniques globalment i sutilitzen per a la comunicació a internet.
  • Link-Local: Adreces úniques només en el context d'un únic segment de xarxa. S'utilitzen per a la comunicació a la xarxa local sense necessitat d'un prefix global.
  • Unique Local: Similars a les adreces privades a IPv4 (com les adreces de les classes A, B, C en termes dús intern), aquestes adreces són per a ús en xarxes locals i no són ruteables a internet.
• Adreces Multicast: Reemplacen a les adreces de broadcast d'IPv4 i són utilitzades per a la transmissió d'informació a múltiples receptors.
• Adreces Anycast: S'assignen a més d'una interfície però en diferents nodes, permetent que els paquets siguin enviats a l'adreça més propera que comparteixi aquesta adreça anycast.

3. Subnetting a IPv6: L'assignació d'adreces a IPv6 normalment utilitza una longitud de prefix de /64 per a la majoria de subxarxes, encara que és flexible i pot variar segons les necessitats organitzatives o tècniques. Aquesta flexibilitat elimina la necessitat de classes fixes d‟adreces i permet un ús més eficient de l‟espai d‟adreces.

Conclusió:

IPv6 va ser dissenyat per ser més flexible i eficient que IPv4, eliminant la necessitat del sistema de classes en utilitzar un enfocament més adaptable i expansiu per a la gestió d'adreces.

Això facilita una millor planificació i utilització de la xarxa, així com una escalabilitat més gran a llarg termini.