IPv6 ofereix flexibilitat en l'assignació i la gestió d'adreces, i no està limitat només a assignacions estàtiques.

Igual que IPv4, IPv6 es pot configurar tant de manera dinàmica com estàtica, depenent de les necessitats de la xarxa i la configuració específica. T'expliquem com funciona cada mètode a IPv6:

1. IPv6 Dinàmic

La configuració dinàmica a IPv6 es pot realitzar mitjançant diversos mètodes:

• SLAAC (Stateless Address Autoconfiguration): Aquest és un dels mètodes més comuns per a l'assignació dinàmica d'adreces a IPv6. Permet que els dispositius d'una xarxa obtinguin automàticament adreces IPv6 sense necessitat d'un servidor DHCP. Utilitza el prefix de xarxa anunciat pels encaminadors locals juntament amb un identificador d'interfície generat pel propi dispositiu (generalment basat en l'adreça MAC) per formar una adreça completa.
• DHCPv6 Stateless: En aquest mode, DHCPv6 complementa a SLAAC proporcionant informació addicional que no està inclosa en els missatges de descobriment de routers, com ara la configuració de servidors DNS, sense assignar l'adreça IP.
• DHCPv6 Stateful: Similar a DHCP a IPv4, DHCPv6 stateful assigna adreces IP i altra informació de configuració de xarxa als dispositius. Això permet un control més detallat sobre les adreces IP que s'assignen a cada dispositiu, útil per a l'administració i el seguiment en xarxes empresarials.

2. IPv6 Estàtic

L'assignació estàtica d'adreces IPv6 implica configurar manualment les adreces als dispositius, ja sigui mitjançant la configuració de la interfície del dispositiu o mitjançant l'administració centralitzada:

• Assignació Manual: Similar a IPv4, podeu configurar manualment l'adreça IPv6, la màscara de subxarxa (generalment /64), la porta d'enllaç i altres paràmetres rellevants directament a la configuració del dispositiu.
• DHCPv6 amb Assignacions Fixes: DHCPv6 també es pot configurar per assignar sempre la mateixa adreça IP a un dispositiu específic basat en el seu identificador DUID (DHCP Unique Identifier), cosa que permet una gestió centralitzada de les adreces IP mentre es manté la comoditat de la configuració dinàmica.

Consideracions d'ús

L'elecció entre IPv6 dinàmic i estàtic depèn de diversos factors com ara la política de xarxa, la facilitat de gestió, les necessitats de seguretat i l'escala de la xarxa.

Les xarxes domèstiques i petites empreses podrien preferir SLAAC per la seva simplicitat i la manca de necessitat d'un servidor DHCP, mentre que les grans empreses podrien optar per DHCPv6 per a una millor administració de la xarxa.

En resum, IPv6 és versàtil en termes d'assignació d'adreces i ofereix tant mètodes dinàmics com estàtics per adaptar-se a diferents entorns i necessitats de xarxa.