La forma més comuna de configurar adreces unicast a IPv6 en interfícies és a través de l'Autoconfiguració sense Estat de Direccions (SLAAC).

En aquest mètode, el dispositiu genera automàticament la vostra pròpia adreça unicast usant el prefix de xarxa que rep en anuncis de router (RA, Router Advertisements) i un identificador d'interfície que generalment es deriva de l'adreça MAC de la interfície.

Aquest procés no requereix intervenció manual i és adequat per a la majoria dels entorns de xarxa on la configuració manual seria impracticable a causa del nombre de dispositius.

2. DHCPv6

Igual que a IPv4, IPv6 també suporta la configuració d'adreces IP mitjançant DHCP (DHCPv6). Aquest pot ser:

• Stateful DHCPv6: El servidor DHCPv6 assigna adreces IP i altra informació de configuració (com DNS) als clients. Això permet una gestió centralitzada d'adreces IP i és útil a les xarxes grans on el seguiment i l'assignació controlada d'adreces és crucial.
• DHCPv6 sense estat: En aquest cas, DHCPv6 només proporciona informació addicional (com a servidors DNS) i no adreces IP. Les adreces IP són generades per SLAAC.

3. Configuració Manual (Estàtica)

Les adreces IPv6 també es poden configurar manualment a les interfícies de xarxa. Això es fa especificant explícitament l'adreça IPv6 completa a la configuració de la interfície del dispositiu.

La configuració manual és útil en entorns on es necessita un control estricte sobre les adreces IP, com ara servidors, dispositius de xarxa crítics o per a propòsits de diagnòstic i proves.

4. Configuració Temporal

IPv6 també permet assignar adreces temporals que es poden utilitzar per a processos o connexions específiques. Aquestes són generades dinàmicament i poden ser dissenyades per augmentar la privadesa dels usuaris en canviar regularment.

Com es realitza la configuració

En dispositius com routers o switches que corren sistemes com MikroTik RouterOS, Cisco IOS, o similars, la configuració de l'adreça IPv6 es pot realitzar a través de la interfície de línia d'ordres (CLI), interfícies gràfiques (GUI), oa través de scripts i automatització per a entorns més grans.

Consideracions

• Seguretat: Quan configureu adreces IPv6, és important considerar aspectes de seguretat com el tallafoc i les polítiques d'accés per assegurar que les interfícies no estiguin exposades a accessos no desitjats.
• compatibilitat: Assegureu-vos que totes les parts de la xarxa suporten IPv6, des de routers i switches fins a sistemes finals.

En resum, les adreces unicast a IPv6 poden configurar-se automàticament, dinàmicament, o manualment, depenent de les necessitats i la política de la xarxa, i han de ser assignades a interfícies específiques per permetre la comunicació efectiva dins de la xarxa i cap a altres xarxes.