IPv4 i IPv6 són dues versions del Protocol d'Internet (IP) que s'utilitzen per dirigir el trànsit de dades a les xarxes. Tot i que tots dos realitzen la mateixa funció bàsica, que és la identificació i localització de dispositius en una xarxa, hi ha diferències significatives entre ells en termes de capacitat, configuració i funcionalitats.

T'expliquem les principals diferències entre IPv4 i IPv6:

1. Espai de Direccions

• IPv4: Utilitza adreces de 32 bits, el que ofereix aproximadament 4.3 mil milions d'adreces úniques. Tot i que això sembla molt, la ràpida expansió d'internet ha esgotat gairebé totes aquestes adreces, cosa que ha portat a la necessitat d'una nova versió.
• IPv6: Utilitza adreces de 128 bits, proporcionant aproximadament 3.4×10383.4×1038 adreces, una quantitat gairebé il·limitada que pot manejar la creixent quantitat de dispositius connectats a internet i garantir la disponibilitat d'adreces per al futur previsible.

2. Simplificació i Automatització de la Configuració

• IPv4: Generalment requereix configuració manual o assignació d'adreces mitjançant un servidor DHCP. Tot i que efectiu, aquest procés pot ser administrativament intensiu.
• IPv6: Introdueix l'autoconfiguració sense estat (SLAAC), permetent que els dispositius generin les vostres pròpies adreces utilitzant l'adreça MAC del dispositiu i la informació de xarxa disponible localment. Això pot reduir significativament la necessitat d'administració manual d'adreces i la dependència de DHCP.

3. Seguretat

• IPv4: La seguretat no va ser dissenyada originalment en el protocol IPv4, cosa que va portar a la creació de solucions addicionals com IPsec per assegurar la comunicació a la xarxa.
• IPv6: La seguretat està integrada al protocol, amb IPsec sent una part obligatòria de l'especificació. Això vol dir que IPv6 té la capacitat de proporcionar comunicacions encriptades i autenticades de manera nativa.

4. Fragmentació de Paquets

• IPv4: Permet que els routers realitzin la fragmentació de paquets si el paquet és massa gran per a la xarxa següent. Això pot augmentar la càrrega als routers i afectar el rendiment.
• IPv6: Prohibeix la fragmentació per routers al camí. La fragmentació es maneja només als dispositius d'origen, cosa que redueix la càrrega a la xarxa i millora el rendiment general.

5. Representació de Direccions

• IPv4: Les adreces es representen en notació decimal amb punts, per exemple, 192.168.1.1.
• IPv6: Les adreces es representen en notació hexadecimal i es divideixen per dos punts, per exemple, 2001:0db8:85a3:0000:0000:8a2e:0370:7334. A més, IPv6 permet la compressió de zeros, simplificant la representació d'adreces llargues.

6. Compatibilitat amb Multicast

• IPv4: Suporta multicast de forma limitada a través d'adreces específiques.
• IPv6: Té un suport més robust i eficient per a multicast, així com noves funcionalitats com el descobriment de veïns (NDP), cosa que millora l'eficiència i escalabilitat de la xarxa.

Aquestes diferències fan que IPv6 no només sigui necessari per abordar l'escassetat d'adreces IP, sinó que també ofereix millores significatives en termes de rendiment, seguretat i administració de xarxes.

La transició d'IPv4 a IPv6 és un procés en curs i és fonamental per al futur sostenible de la Internet i les xarxes interconnectades.