En el context d'IPv6, l'assignació d'adreces funciona de manera força diferent en comparació amb l'IPv4, a causa de l'enorme quantitat d'adreces disponibles.

No cal assignar una sola adreça IPv6 per client, com era comú amb IPv4. En canvi, els proveïdors de serveis d'Internet (ISP) generalment assignen blocs d'adreces IPv6 als seus clients, fins i tot en entorns residencials o petites empreses.

Com funciona l'assignació d'IPv6:

1. Blocs de Direccions: Amb IPv6, és comú que un ISP assigni a cada client un bloc d'adreces, no només una. Aquests blocs es coneixen com a “prefixos” i solen ser prou grans per a múltiples dispositius o fins i tot subxarxes senceres.

La mida del bloc s'indica mitjançant una notació de prefix, com ara /48, /56, o /64, on un nombre més petit indica un bloc més gran.

2. Grandària dels Blocs Comuns:

• /48 o /56: En entorns empresarials o per a clients amb necessitats significatives, és comú assignar un prefix /48 o /56. Un prefix /48 proporciona 1.2 x 10^24 adreces, i un /56 proporciona 4.7 x 10^16 adreces.
• / 64: Per a clients residencials, sovint s'assigna un prefix /64 per a cada subxarxa. Un únic prefix /64 conté 18,446,744,073,709,551,616 adreces úniques, més que suficients per a qualsevol llar.

3. Assignació per Necessitat: Si teniu 3000 clients, no necessiteu 3000 adreces IPv6 globals individuals; en canvi, cada client podria rebre un prefix /64 (o fins i tot /56 per a clients empresarials), cosa que permet a cadascun connectar literalment bilions de dispositius.

Avantatges dels blocs d'IPv6:

• escalabilitat: L'assignació d'un bloc per client facilita l'administració i l'escalabilitat de les xarxes.
• flexibilitat: Permet als clients configurar múltiples subxarxes dins de la seva xarxa, millorant l'organització i la seguretat.
• Autonomia: Els clients poden gestionar les pròpies adreces dins del bloc assignat sense necessitat d'interacció contínua amb l'ISP per obtenir més adreces.

Consideracions per als Proveïdors:

• Polítiques d'assignació: Els ISPs han de seguir les polítiques establertes pels registres regionals d'Internet (RIR), com ara ARIN, RIPE NCC, o APNIC, que defineixen com s'han d'assignar les adreces IPv6.
• Suport i Capacitació: Haurien de proporcionar suport i capacitació sobre IPv6 als seus clients per garantir una transició i maneig adequats de les noves adreces.

En resum, el vostre proveïdor de serveis d'Internet us ha de proporcionar un bloc d'adreces IPv6 que sigui adequat per a la quantitat de clients que teniu, en lloc d'una adreça individual per client.

Això no només és més pràctic, sinó que també està en línia amb les millors pràctiques de gestió de xarxes modernes.