Sí, tant nstreme com Nv2 són protocols propietaris desenvolupats per MikroTik per a la millora del rendiment de les xarxes sense fil, especialment en enllaços punt a punt i punt a multipunt. Aquí t'explico una mica més sobre cadascun:

Nstreme

Nstreme és un protocol propietari de MikroTik dissenyat per millorar el rendiment de les xarxes sense fil 802.11, especialment en configuracions denllaç punt a punt.

Aquest protocol augmenta el rendiment i l'estabilitat en enllaços sense fils en permetre la configuració de característiques com el “polling” i el “frame bursting”.

El polling ajuda a reduir l'impacte de la col·lisió de paquets en ambients amb múltiples clients, mentre que el frame bursting permet enviar múltiples trames en una sola transmissió, reduint la sobrecàrrega i augmentant l'eficiència de l'enllaç.

Nv2 (TDMA)

Nv2 és una altra tecnologia propietària de MikroTik que utilitza TDMA (Time Division Multiple Access) per controlar l'accés al medi en xarxes sense fil.

A diferència dels mètodes estàndard CSMA/CA utilitzats en 802.11, Nv2 assigna finestres de temps específiques per a la transmissió a cada client, cosa que resulta en una millor gestió de l'espectre, menor latència i més previsibilitat en la transmissió.

Això ho fa especialment útil en xarxes punt a multipunt on cal una coordinació eficient entre un nombre elevat de clients.

Avantatges i Limitacions

Ambdós protocols, nstreme i Nv2, ofereixen millores significatives en el rendiment de les xarxes sense fil sota condicions específiques, però també tenen algunes limitacions:

• compatibilitat: Com que són protocols propietaris, només són compatibles amb equips MikroTik. Això pot limitar les opcions dinteroperabilitat amb dispositius daltres fabricants.
• Configuració i manteniment: La configuració d'aquests protocols pot ser més complexa que la de les solucions estàndard i podria requerir més comprensió tècnica i experiència per optimitzar el seu rendiment.

Aquests protocols són exemples de com MikroTik cerca proporcionar solucions adaptades a les necessitats específiques dels entorns de xarxa, millorant l'eficiència i el rendiment on els estàndards convencionals poden no ser suficients.