Les assignacions s'han de fer d'acord amb la necessitat presentada per l'usuari de l'ISP i d'acord amb les recomanacions existents [RIPE-690, https://www.ripe.net/publications/docs/ripe-690], de les quals destaquen el següent:

S'ha d'assignar, a l'usuari o al lloc final, un prefix que sigui múltiple de “n” x /64, suficient per atendre la seva necessitat actual i planejada, i tenint en compte protocols existents i possibilitats de futur, evitant així processos de remuneració.

A les xarxes IPv6, es permet assignar com a màxim un prefix de xarxa de 64 bits per a les subxarxes a causa de diverses raons tècniques i de disseny que optimitzen la funcionalitat i l'eficiència del protocol IPv6.

Et detallem les raons principals d'aquesta limitació:

1. Simplificació de l'autoconfiguració

IPv6 va ser dissenyat per permetre una autoconfiguració més senzilla de dispositius a la xarxa. Amb un prefix de 64 bits, els darrers 64 bits de l'adreça IPv6 poden ser utilitzats directament per a l'autoconfiguració de l'adreça de la interfície (interfície ID).

Els dispositius poden configurar automàticament la vostra part de l'adreça de la interfície utilitzant la vostra adreça MAC (estesa a 64 bits a través del format EUI-64) o mitjançant altres mecanismes generadors d'ID d'interfície únics.

Aquesta divisió simplifica considerablement el procés de configuració de xarxa, especialment en entorns domèstics i empresarials.

2. Optimització per a xarxes d'àrea local

Un prefix de 64 bits és ideal per a la majoria de xarxes d'àrea local (LAN), ja que proporciona suficients adreces úniques per a qualsevol subxarxa imaginable. Això evita la necessitat de renumerar o canviar l'estructura d'encaminament a mesura que s'afegeixen dispositius a la xarxa.

3. Suport per a xarxes ad hoc i mòbils

IPv6 suporta millor les xarxes ad hoc i mòbils mitjançant l'ús de prefixos de 64 bits, facilitant mecanismes com ara la configuració d'adreces on-the-fly per a dispositius en xarxes mòbils o temporals sense necessitat d'una gestió de xarxa centralitzada.

4. Estàndards de xarxa i futur assegurat

Els prefixos de 64 bits estan estandarditzats per a la majoria d'aplicacions, assegurant compatibilitat i facilitant la interoperabilitat entre diferents dispositius i fabricants.

Mantenir una mida de prefix estàndard també ajuda a futures tecnologies i aplicacions de xarxa per desenvolupar-se amb una base consistent.

5. Suport per al protocol Neighbor Discovery (ND)

IPv6 utilitza el protocol Neighbor Discovery per detectar i mantenir informació sobre dispositius veïns. Un prefix de 64 bits optimitza aquest protocol i permet la detecció eficient i el manteniment de la taula d'adreces sense requerir l'ús excessiu de recursos de xarxa.

En resum, la limitació dels prefixos a 64 bits en IPv6 està dissenyada per equilibrar la necessitat de suficients adreces úniques dins d'una subxarxa i la facilitat de configuració i gestió, alhora que es manté l'eficiència dels protocols de xarxa. facilita l'expansió futura de les xarxes.