CIDR, o Classeless Inter-Domain Routing (Enrutament Interdomini sense Classes), és un mètode utilitzat per assignar i administrar adreces IP a xarxes d'internet.

Abans de la implementació de CIDR, les adreces IP es dividien en classes, com ara Classe A, Classe B i Classe C, cosa que generava un ús ineficient d'adreces IP i problemes d'esgotament d'adreces.

Amb CIDR, les adreces IP s'assignen i s'administren de manera més eficient mitjançant l'agrupació d'adreces en blocs contigus, cosa que permet una flexibilitat més gran en l'assignació d'adreces i una millor utilització de l'espai d'adreces disponible. Aquí hi ha diversos aspectes clau de CIDR que val la pena destacar:

Notació CIDR

A CIDR, les adreces IP es representen utilitzant una notació especial que combina l'adreça IP i el prefix de longitud de subxarxa, separats per una barra (“/”). Per exemple, “192.168.1.0/24” indica una xarxa amb adreça IP base “192.168.1.0” i un prefix de longitud de subxarxa de 24 bits.

Prefix de longitud de subxarxa

El prefix de longitud de subxarxa especifica quants bits de l'adreça IP formen la part de xarxa de l'adreça. Per exemple, a la notació “192.168.1.0/24”, els primers 24 bits s'utilitzen per identificar la xarxa, i els darrers 8 bits es reserven per identificar hosts individuals a la xarxa.

Divisió de blocs d'adreces

CIDR permet dividir blocs d'adreces IP en subxarxes més petites segons calgui per adaptar-se a les necessitats de la xarxa. Això permet una assignació d'adreces més eficient i evita el malbaratament d'adreces IP.

Resum de rutes

CIDR també facilita l'agregació de múltiples rutes de xarxa en una sola ruta més general, cosa que redueix la càrrega a les taules d'encaminament i millora l'eficiència de l'encaminament a Internet.

En resum, CIDR és un mètode fonamental per a l'assignació i administració eficient d'adreces IP a Internet, permetent més flexibilitat, eficiència i escalabilitat en la gestió d'adreces IP i encaminament de xarxes.