Hi ha protocols i tecnologies dissenyades per permetre que les xarxes IPv4 i IPv6 coexisteixin i es comuniquin entre si.

Atès que IPv4 i IPv6 són fonamentalment incompatibles quant a la seva estructura d'encaminament i processament de paquets, calen mecanismes especials per assegurar la interoperabilitat.

Et presentem alguns dels més comuns:

1. Dual Stack: Aquesta és la tècnica més directa i consisteix a configurar dispositius i servidors perquè operin tant amb IPv4 com amb IPv6 simultàniament. Els dispositius amb capacitats dual stack poden enviar i rebre tant trànsit IPv4 com IPv6, escollint el protocol adequat segons la xarxa de destinació.
2. túnels: Els túnels són un mètode per encapsular paquets IPv6 dins de paquets IPv4 perquè puguin ser transportats a través de xarxes IPv4. Hi ha diversos tipus de túnels, com ara túnels configurats manualment (per exemple, túnel GRE), 6to4 i Teredo. Cadascú té els seus propis usos i configuracions depenent de l'entorn i els requisits de la xarxa.
3. Traducció de Adreces de Xarxa - Protocol d'Internet (NAT-PT): NAT-PT permet la traducció entre adreces IPv6 i IPv4. No obstant això, aquest mètode ha estat considerat obsolet per les seves complicacions i limitacions, i ha estat reemplaçat per NAT64.
4. NAT64/DNS64: Aquesta tècnica permet que els dispositius només IPv6 accedeixin a servidors IPv4. NAT64 tradueix les adreces IPv6 dels dispositius a IPv4 quan cal accedir a recursos només disponibles a IPv4. DNS64 és un mecanisme que sintetitza registres AAAA (IPv6) a partir de registres A (IPv4) perquè els dispositius IPv6 puguin entendre i utilitzar adreces IPv4.

Aquestes tecnologies asseguren que, encara que IPv4 i IPv6 no es puguin comunicar directament sense intervenció, els dispositius i les xarxes que operen en qualsevol versió del protocol IP puguin coexistir i comunicar-se efectivament mentre es duu a terme la transició global cap a IPv6.