VLANs basades en ports

Les VLANs basades en ports són una de les maneres més comunes d'implementar xarxes d'àrea local virtuals (VLANs) en una xarxa. Aquest enfocament utilitza els ports físics d'un switch (commutador) per assignar i segmentar dispositius a diferents VLANs.

En una VLAN basada en ports, els administradors de xarxa assignen un port específic a un switch a una VLAN particular. Cada port del switch (commutador) pot pertànyer a una sola VLAN, i tots els dispositius connectats a aquest port es converteixen automàticament en membres de la VLAN assignada.

Perquè els dispositius en diferents VLANs es comuniquin entre si, cal un encaminador o un switch de capa 3 que tingui la capacitat d'encaminament entre VLANs.

Per exemple, en una empresa amb diversos departaments, com vendes, màrqueting i recursos humans, un administrador de xarxa pot assignar els ports 1-10 a la VLAN de vendes, els ports 11-20 a la VLAN de màrqueting i els ports 21-30 a la VLAN de recursos humans. D'aquesta manera, cada departament té una xarxa virtual segura i separada.

Avantatges de les VLANs basades en ports

Facilitat d'implementació

Les VLANs basades en ports són fàcils de configurar i administrar, ja que només requereixen assignar ports a VLANs específiques als switches (commutadors). Això simplifica ladministració de la xarxa i redueix la possibilitat derrors de configuració.

seguretat millorada

La segmentació de la xarxa en diferents VLANs basades en ports limita el trànsit entre grups de dispositius, cosa que pot millorar la seguretat en evitar la propagació d'amenaces a tota la xarxa.

Reducció del trànsit de difusió

Les VLANs basades en ports limiten el trànsit de difusió a la VLAN específica, reduint així la congestió i millorant el rendiment de la xarxa.

Millora de l'administració de la xarxa

En organitzar els dispositius en grups lògics, les VLANs basades en ports faciliten la supervisió, el diagnòstic i la solució de problemes a la xarxa.

Desavantatges de les VLANs basades en ports

Manca de flexibilitat

Les VLAN basades en ports requereixen que els dispositius estiguin connectats a ports específics del switch (commutador) per pertànyer a una VLAN determinada. Això pot ser restrictiu en entorns on els dispositius es mouen sovint o on cal un canvi constant en les assignacions de VLAN.

Escalabilitat limitada

A mesura que la xarxa creix, l'administració de VLANs basades en ports es pot tornar més difícil, especialment si es requereixen canvis freqüents en l'assignació de ports i en la configuració de VLANs.

Dependència de la ubicació física

Els dispositius han d'estar connectats a ports específics als switches (commutadors) per pertànyer a una VLAN determinada, cosa que pot generar problemes d'ubicació física i limitar la mobilitat dels dispositius a la xarxa.

Major càrrega administrativa

Encara que la configuració inicial de les VLANs basades en ports és relativament senzilla, mantenir i actualitzar l'assignació de ports pot requerir més càrrega administrativa, especialment en xarxes més grans amb múltiples switches (commutadors) i VLANs.

Possibles problemes de rendiment

En casos en què les VLAN basades en ports no estiguin correctament configurades o administrades, és possible que el rendiment de la xarxa es vegi afectat, especialment si hi ha un excés de trànsit de difusió o col·lisions dins d'una VLAN.

VLANs basades en adreces MAC

En una VLAN basada en adreces MAC, els dispositius s'assignen a VLANs en funció de la vostra adreça MAC única, que és una identificació assignada pel fabricant a cada targeta de xarxa. Els switches (commutadors) que admeten aquest tipus de VLANs mantenen una taula d'adreces MAC i les assignacions de VLAN corresponents.

Quan un dispositiu es connecta a qualsevol port del switch (commutador), aquest últim verifica l'adreça MAC del dispositiu a la taula i l'assigna a la VLAN corresponent. Si un dispositiu es mou dins de la xarxa i es connecta a un altre port del switch (commutador), l'assignació de VLAN es manté en funció de l'adreça MAC, sense necessitat de reconfigurar els ports.

Per exemple, si un empleat de màrqueting porta el seu ordinador portàtil a una sala de reunions a l'àrea de vendes, la VLAN basada en adreces MAC permetria que el dispositiu continués sent part de la VLAN de màrqueting, independentment del port al qual estigui connectat.

Avantatges de les VLANs basades en adreces MAC

Flexibilitat i mobilitat

Les VLANs basades en adreces MAC permeten que els dispositius es moguin lliurement dins de la xarxa sense requerir canvis en la configuració dels ports del switch (commutador), cosa que facilita l'administració de la xarxa en entorns dinàmics.

seguretat millorada

Igual que les VLANs basades en ports, les VLANs basades en adreces MAC proporcionen una segmentació efectiva de la xarxa, cosa que millora la seguretat i limita la propagació d'amenaces.

Configuració dinàmica

Els switches (commutadors) que admeten VLANs basades en adreces MAC poden configurar-se per assignar automàticament dispositius a VLANs segons criteris predefinits, cosa que simplifica l'administració de la xarxa.

Desavantatges de les VLANs basades en adreces MAC

Complexitat d'administració

L'administració de VLANs basades en adreces MAC pot ser més complexa que les VLANs basades en ports, ja que cal mantenir i actualitzar una taula d'adreces MAC i les assignacions de VLAN corresponents.

Rendiment

El procés d'assignació de VLAN basat en adreces MAC pot augmentar la càrrega de processament als switches (commutadors), cosa que podria afectar el rendiment de la xarxa en casos de trànsit intens.

escalabilitat

A mesura que la xarxa creix i s'afegeixen més dispositius, l'administració d'adreces MAC i les assignacions de VLAN es pot tornar més difícil i consumir més recursos del switch (commutador).

VLANs basades en protocols

Les VLANs basades en protocols són una forma de segmentació de xarxa que assigna dispositius a VLANs específiques en funció del protocol de capa 3 que utilitzen, com ara IP, IPX o AppleTalk. 

En una VLAN basada en protocols, els switches (commutadors) de capa 3 (o encaminadors amb capacitat de commutació/switching) examinen el trànsit entrant i l'assignen a una VLAN específica segons el protocol de capa 3 utilitzat.

Aquests switches (commutadors) poden identificar i separar automàticament el trànsit de diferents protocols, cosa que permet una segmentació lògica de la xarxa en funció de les aplicacions i serveis utilitzats.

Per exemple, una organització podria tenir una xarxa que utilitza el protocol IP per als seus sistemes interns i el protocol IPX per a una aplicació heretada. En implementar VLANs basades en protocols, els dispositius que utilitzen el protocol IP s'assignarien automàticament a una VLAN, mentre que els dispositius que utilitzen el protocol IPX s'assignarien a una altra VLAN diferent.

Avantatges de les VLANs basades en protocols

Segmentació automàtica

Les VLANs basades en protocols permeten una segmentació de xarxa automàtica en funció del protocol utilitzat, cosa que simplifica l'administració de la xarxa i garanteix una separació lògica del trànsit.

Suport per a múltiples protocols

Aquest tipus de VLAN és ideal per a entorns on s'utilitzen múltiples protocols de capa 3, ja que permet una segmentació eficient i una coexistència ordenada de protocols diferents en una mateixa xarxa.

Facilita la migració i transició entre protocols

Les VLANs basades en protocols faciliten la migració i transició entre protocols, en permetre que diferents protocols coexisteixin a la mateixa infraestructura de xarxa sense interferències.