El nat ja no existeix a IPv6. El nat va ser creat a ipv4 per evitar que el problema d'esgotament d'IPv4 es donés més ràpid.

En teoria, no hauríeu de fer servir NAT (Network Address Translation) en una xarxa completament implementada en IPv6. El disseny i l'arquitectura d'IPv6 eliminen moltes de les raons per les quals NAT és necessari a l'IPv4.

T'expliquem més detalladament per què i en quins contextos podria ser necessari considerar una cosa semblant a NAT a IPv6:

Raons per les quals NAT no és necessari a IPv6

1. Ampli Espai de Direccions: IPv6 va ser dissenyat amb un espai d'adreces gairebé il·limitat (2^128 adreces IP possibles), cosa que permet que cada dispositiu en una xarxa tingui una adreça global única. Això elimina la necessitat principal de NAT, que és l'escassetat d'adreces IP a IPv4.
2. Simplificació de la Xarxa: Sense NAT, l'administració de la xarxa se simplifica. No hi ha necessitat de traduir adreces entre internes i externes, cosa que facilita el ruteig i redueix els problemes relacionats amb aplicacions que no són compatibles amb NAT.
3. Seguretat i Configuració de Xarxa: IPv6 inclou característiques de seguretat integrades i suporta millor les configuracions end-to-end sense necessitat de reescriure les capçaleres dels paquets IP, cosa que és crucial per a certs tipus de comunicacions segures i per a la integritat de la connexió.

Contextos on encara es podria considerar NAT o funcionalitats similars a IPv6

1. Traducció de Protocols: Si bé el NAT tradicional no és necessari, pot haver-hi situacions on la traducció d'adreces és útil, especialment en escenaris de transició d'IPv4 a IPv6 (per exemple, NAT64, que permet la comunicació entre xarxes IPv6 i IPv4).
2. Consideracions de Seguretat: Algunes organitzacions poden preferir fer servir NAT o una tècnica similar com una capa addicional de seguretat per ocultar l'estructura interna de les seves xarxes, encara que aquesta no és la solució recomanada per a seguretat en IPv6. En lloc d'això, cal implementar firewalls i llistes de control d'accés adequades.
3. Polítiques de Xarxa i Conformitat: En alguns casos, les polítiques corporatives o els requisits de conformitat poden dictar certes configuracions que imiten el comportament del NAT, encara que aquestes són excepcions més que la regla.

Conclusió

En general, en una xarxa completament implementada amb IPv6, no hauríeu de necessitar utilitzar NAT. L'arquitectura IPv6 va ser dissenyada per evitar les complicacions que NAT va introduir a IPv4.

La implementació d'IPv6 ha de centrar-se a aprofitar les seves capacitats d'encaminament extens i característiques de seguretat per construir xarxes més eficients i segures.